Ets tu!

Potser i només potser, no sóc més que un inconscient. Per molt que tossudament ho analitzi tot sense aturar-me. Perquè un anàlisi sense fre no pren idea de si mateix. Si la meva raó és un laberint, sóc racional o estic perdudament sense seny? M'empeny saber la veritat, crec que sí. El saber no pot ser l'arma de la mentida. Però no és la raó del seny sinó la força de la meva pròpia ment la que em transporta al coneixement. Raó sense seny. Realitat sense autoconsciència. Empatia sense rastre del jo interior. Fuig de mi el temps i l'espai. Necessito la consciència dels teus ulls? Per saber que tinc imatge? Necessito de les teves orelles per captar que tinc veu? He de sentir el teu cor com esclata prop meu per saber què és estimar? No sóc, sense tu? No sóc ningú sense sentiments? I aleshores ja sé on tinc la consciència... la meva consciència.... ets tu!

L'enigma d'un secret!

És un enigma 

que cura

l'estigma 

i sutura

ferides

ben fondes de dins teu.....

Un secret rere una rutina

albires la lluna

sospires que saps

què hi ha a l'altre costat....

L'altre cara d'un secret

una veritat silenciada

no hi ha llei

ni decret

que puguin desvetllar-la....

L'enigma 

s'esvaeix

cada cop que hi ets tu!

Emocions al sol!

Emocions al sol..

vora el so del mar..

s'escolen les idees 

emocions al sol,

 cures el dol 

amb la llum 

que t'embriaga l'anima....

Gràcies per ser-hi

M'has escoltat quan ni jo em sentia

Gràcies.

m'has vist despert quan jo dormia

Gràcies.

saps més de mi  del que jo voldria 

guarda'm el secret....

Escriuré revoltós entre silencis

No escriuré fins la sacietat

jo sóc la sacietat.......

Sóc la gana que tot s'ho menja

com holograma d'una realitat

funesta....

Jo sóc qui llençarà el meu cor

per la finestra...

Batecs a raig regalats pel carrer

són la sang que brama

entre l'escòria i la revolta...

Sóc el savi o el poca-solta

que es distreu i tot ho envolta...

Sóc el temps que embolcalla l'espai

i la corba infinita de la buidor

d'un cor trencat!

Composem camins!

Caminarem per sempre en la boira

a ulls clucs i enigma per camí

gaudirem sense solta la glòria

fosc com un plany del destí...

Composem les entranyes

escampem el verí

de totes les esperances

de tu i de mi...

Caminarem per sempre en la boira

serem el fum del nostre pas

gaudirem sense por ni memòria

som el plaer, l'oblit i el destí!

Desmai del plaer!

Camins retrobats

paraules que t'engeguen el cor...

Present que desencadena

una passió que et reviscola

jo sóc la bala

i tu la pistola...

A mort i a raig

el foc d'un combat...

Escric del sospir

i el gemec pertorbat...

Plaers d'un albir 

Desig en ple desmai!

on jeu encarnat!

La meva sang!

Els mots em venen 

els mots se'n van

entre les venes

són la meva sang!

Empenyen el seny

més enllà de les guspires

de l'amor!

Allí on les vísceres

són les mestresses

del destí!

Molls entre somnis....

Nedo entre els somnis´

somnio l'aigua 

que em mulla l'esperit...

Crido bombolles d'esperança

són l'alè que t'eixuga la vergonya...

Sento la paraula fugitiva

que regalima com serp

per la teva pell...

Molls de totes les converses

Som el líquid que ho omple tot a cada pas.....

La raó d'estimar!

Que em vinguin les paraules amb ordre

i em facin incomplir del món 

totes les lleis.

Car la meva llei 

no és l'ordre del món.

Ni el meu enteniment

cap renúncia...

Perquè tot el meu seny

és per perdre'l!

La meva raó 

s'escriu amb el cor!

La veig en els teus ulls

reflex del teu tresor!

En diem amor 

a cada pas!

Batecs que no s'esgoten

per que d'estimar

en són un mar!

Serem valents quan res tingui valor?

Serem valents quan res tingui valor?

Serem l'energia que esclati en la buidor?

Serem els mots que despertin els sords?

Serem la vida entra tanta mort?

Serem ?

Em miraràs als ulls com si fóssim lliures?

M'acariciaràs com si tot tingués sentit?

Seràs la rutina d'un secret?

Serem la visita del monstre que ens transforma?

Brinda el meu cor

Tornaré a refer els camins insondables entre tots els laments dels antics desastres. 

Aniré tot dret a la recerca de tot allò que em falta.

Sembraré les respostes i recolliré les preguntes.

Seré rampant enmig del desert de les mentides.

Gaudiré fantàstic fugint de tots els mals.

L'únic bé ets tu... i ets tu la única vida!

Tan sols els secrets seran la rutina

quan l'amor ho és tot

a cada racó en brinda!

Revifa i gaudeix!

tornaré a crear i a recrear'm-hi
 tot fent altre cop mil vegades el mateix 
ballaré amb la música
fins que em cremi la suor
i ser el foc que escarpa la joia
fonent-me amb l'argent dels teus petons....

Seré la rutina de tots els secrets....
em desfaig en tu en la ment....

Tornaré a sentir el batec i el xàfec...
de la sang que és cataracta 
eterna del meu cor maldestre.....

Tornaré a crear i a recrear-me en la teva pell
com pinzell sobre quadre blanc...
ompliré els buits de les meves pors
amb la teva llum i els teus colors....

Sóc el kamikaze que brama
abans de llençar-se al barranc..

ompliré la meva vida de nou...

de tu....

com espasa que em col-lapsa la vida.. una ferida ho poso tot en una capsa Ho he viscut ho visc cerco en la teva mirada la pausa la guia la pau la onada la brisa....

fa temps vaig guardar uns mots en un lloc inaccessible pels altres vaig guardar els meus mots en l'únic lloc on augmenten de valor.... El silenci..... els meus versos de Bona nit! Gerard Péreulària.

LlancerFort a Relats en Català ( Poema retrobat 2008) Amarat de sang!

Amarat de sang
tot llegint la mort
un cos girbat
la tinta en peus
la ploma a la mà
el final d'una vida
en la pell.

Apunyalada carn
amarat de mort
un cos groguenc
la carta t'ha mort?
les paraules són la teva fi?

Punyal i ploma
carn i paper
Ploma i punyal

Amarat de mort
Amarat de sang
un punyal clavat
ets mort al bany....

Biografia....

Sona la lira en en el podi

de la meva vida maldestra

interpreta la ira i l'odi

d'una victòria funesta

sembla que el dimoni

d'un llamp t'obri la finestra......

M'aturo...

 M'aturo i respiro fondament 

em submergeixo en les aigües

 del meu propi pensament

en els silencis de la meva pròpia veu.....

Respiro el silenci

entre onades de mots.

Tot és al seu lloc 

sento l'alè 

tranquil 

sense fre.....

Nova vida... La pau.. d'Icària...

No m'irromp el mot com llamp

ara flota en l'aire

com una dolça olor....

Una olor que bessa de la flor 

que s'escapa del camp...

Pètals que volen 

com fonemes....

Subtils s'encaminen 

cap els meus sentits....

Com veus perdudes d'Icària...

Floreix una nova poesia...

La dansa fina 

com carícia suau...

No vol més disciplina

que l'amor 

en llibertat i pau....