En l'escrit anterior explicava que l'estat no és la nació. I que la nació no pot ser usurpada per l'estat. Però què ha de fer l'estat per garantir la vida de les cultures i llengües que li són autòctones? Si parlo de vida perquè les cultures, les llengües les cosmovisions són vida i la seva absència és mort de la riquesa que ens fa humans. Ens fa humans tenir una cosmovisió, una llengua materna i una cultura pròpies. Són naturals en nosaltres i negar-les, perjudicar-les, discriminar-les són mort. Són la mort la mort de tota humanitat que es desprèn de la cultura, la llengua i la cosmovisió. Totes les llengües han de ser tractades com a iguals. Totes les cosmovisions han de ser valorades en el respecte els drets humans car són diversitat creadora de cultura. Aquesta cosmovisió rau en cada llengua humana. Matar-la és matar l'expressió d'una identitat que d'altra forma perdria el seu canal natural d'expressió. Un poble s'expressa plenament en la seva llengua sense ella mor la història d'un Poble, d'un grup humà. Cosmovisió, Llengua i Cultura van juntes la seva terra és la seva pàtria i el seu poble és la seva nació. Perduda la pàtria ( Nacions sense estat) la nació viu en la llengua, la cosmovisió i la cultura. Qualsevol atac a un d'aquests elements és un atac directe als valors morals i als drets humans. Per això la nació sotmesa, oprimida, depenenent, esclava i vernacla té el deure moral d'alliberar-se. La llibertat ens fa vers, autèntics i genuïns. La subordinació a una altra nació, llengua i cosmovisió és un atac a la llibertat de tot grup humà, linguïstic, cultural i amb cosmovisió i història pròpies. La lluita eterna contra el poder de l'estat que usurpa la nació i en fa imperi negant la nostra condició nacional des de tots els punts de vista ha de tenir la més fèrria, ferma revolta de totes les nacions oprimides que la formen també de la que n'ha usurpat la llengua per fer un lingüicidi, culturicidi i cosmovicidi. El cosmovicidi que als Països catalans rep el nom d'hispanocentrisme o francocentrisme és la més sútil de totes i la més sagnant. Els continus intents històrics i diaris de lingüicidi que han patit el català. el basc, el gallec, l'asturià, aragonès i occità-aranès en són una mostra flagrant d'aquest estat usurpador de castella i odiador de tot el que no és castella. Però Castella no és l'enemic ho és l'estat. El Regne d'espanya i la república francesa. Aquests dos usurpadors que en nom de la seva pàtria assassinen cultures al seu pas. És ser un estat la solució per les nacions oprimides? En el proper escrit esbossaré la problemàtica de que la meva nació fos motiu de violència perquè què és l'estat sinó la violència legitimada per la força i un control de la societat? D'altre banda un estat com Catalunya seria un estat més propera a una nació natural. I de fet la sobrirania la vam, perdre per l'us de la força seria just recuperar-la per l'amor a una llengua una cultura i una cosmovisió........
