02 d’agost, 2021

Ets tu!

Potser i només potser, no sóc més que un inconscient. Per molt que tossudament ho analitzi tot sense aturar-me. Perquè un anàlisi sense fre no pren idea de si mateix. Si la meva raó és un laberint, sóc racional o estic perdudament sense seny? M'empeny saber la veritat, crec que sí. El saber no pot ser l'arma de la mentida. Però no és la raó del seny sinó la força de la meva pròpia ment la que em transporta al coneixement. Raó sense seny. Realitat sense autoconsciència. Empatia sense rastre del jo interior. Fuig de mi el temps i l'espai. Necessito la consciència dels teus ulls? Per saber que tinc imatge? Necessito de les teves orelles per captar que tinc veu? He de sentir el teu cor com esclata prop meu per saber què és estimar? No sóc, sense tu? No sóc ningú sense sentiments? I aleshores ja sé on tinc la consciència... la meva consciència.... ets tu!

09 de juliol, 2021

L'enigma d'un secret!

És un enigma 
que cura
l'estigma 
i sutura
ferides
ben fondes de dins teu.....

Un secret rere una rutina
albires la lluna
sospires que saps
què hi ha a l'altre costat....

L'altre cara d'un secret
una veritat silenciada
no hi ha llei
ni decret
que puguin desvetllar-la....

L'enigma 
s'esvaeix
cada cop que hi ets tu!

06 de juliol, 2021

Emocions al sol!

Emocions al sol..
vora el so del mar..
s'escolen les idees 

emocions al sol,
 cures el do
amb la llum 
que t'embriaga l'anima....

25 de juny, 2021

Gràcies per ser-hi

M'has escoltat quan ni jo em sentia
Gràcies.
m'has vist despert quan jo dormia
Gràcies.
saps més de mi  del que jo voldria 
guarda'm el secret....

Escriuré revoltós entre silencis

No escriuré fins la sacietat
jo sóc la sacietat.......
Sóc la gana que tot s'ho menja
com holograma d'una realitat
funesta....

Jo sóc qui llençarà el meu cor
per la finestra...

Batecs a raig regalats pel carrer
són la sang que brama
entre l'escòria i la revolta...

Sóc el savi o el poca-solta
que es distreu i tot ho envolta...
Sóc el temps que embolcalla l'espai
i la corba infinita de la buidor
d'un cor trencat!

Composem camins!

Caminarem per sempre en la boira
a ulls clucs i enigma per camí
gaudirem sense solta la glòria
fosc com un plany del destí...

Composem les entranyes
escampem el verí
de totes les esperances
de tu i de mi...

Caminarem per sempre en la boira
serem el fum del nostre pas
gaudirem sense por ni memòria
som el plaer, l'oblit i el destí!

24 de juny, 2021

Desmai del plaer!

Camins retrobats
paraules que t'engeguen el cor...
Present que desencadena
una passió que et reviscola
jo sóc la bala
i tu la pistola...

A mort i a raig
el foc d'un combat...
Escric del sospir
i el gemec pertorbat...
Plaers d'un albir 
Desig en ple desmai!
on jeu encarnat!

La meva sang!

Els mots em venen 
els mots se'n van
entre les venes
són la meva sang!

Empenyen el seny
més enllà de les guspires
de l'amor!

Allí on les vísceres
són les mestresses
del destí!



23 de juny, 2021

Molls entre somnis....

Nedo entre els somnis´
somnio l'aigua 
que em mulla l'esperit...

Crido bombolles d'esperança
són l'alè que t'eixuga la vergonya...

Sento la paraula fugitiva
que regalima com serp
per la teva pell...

Molls de totes les converses

Som el líquid que ho omple tot a cada pas.....

22 de juny, 2021

La raó d'estimar!

Que em vinguin les paraules amb ordre
i em facin incomplir del món 
totes les lleis.

Car la meva llei 
no és l'ordre del món.

Ni el meu enteniment
cap renúncia...

Perquè tot el meu seny
és per perdre'l!

La meva raó 
s'escriu amb el cor!

La veig en els teus ulls
reflex del teu tresor!

En diem amor 
a cada pas!

Batecs que no s'esgoten
per que d'estimar
en són un mar!

21 de juny, 2021

Serem valents quan res tingui valor?


Serem valents quan res tingui valor?
Serem l'energia que esclati en la buidor?
Serem els mots que despertin els sords?
Serem la vida entra tanta mort?

Serem ?

Em miraràs als ulls com si fóssim lliures?
M'acariciaràs com si tot tingués sentit?
Seràs la rutina d'un secret?

Serem la visita del monstre que ens transforma?

Brinda el meu cor

Tornaré a refer els camins insondables entre tots els laments dels antics desastres. 
Aniré tot dret a la recerca de tot allò que em falta.
Sembraré les respostes i recolliré les preguntes.
Seré rampant enmig del desert de les mentides.
Gaudiré fantàstic fugint de tots els mals.
L'únic bé ets tu... i ets tu la única vida!

Tan sols els secrets seran la rutina
quan l'amor ho és tot
a cada racó en brinda!


19 de juny, 2021

Revifa i gaudeix!

tornaré a crear i a recrear'm-hi
 tot fent altre cop mil vegades el mateix 
ballaré amb la música
fins que em cremi la suor
i ser el foc que escarpa la joia
fonent-me amb l'argent dels teus petons....

Seré la rutina de tots els secrets....
em desfaig en tu en la ment....

Tornaré a sentir el batec i el xàfec...
de la sang que és cataracta 
eterna del meu cor maldestre.....

Tornaré a crear i a recrear-me en la teva pell
com pinzell sobre quadre blanc...
ompliré els buits de les meves pors
amb la teva llum i els teus colors....

Sóc el kamikaze que brama
abans de llençar-se al barranc..

ompliré la meva vida de nou...
de tu....


13 d’abril, 2021

com espasa que em col-lapsa la vida.. una ferida ho poso tot en una capsa Ho he viscut ho visc cerco en la teva mirada la pausa la guia la pau la onada la brisa....
fa temps vaig guardar uns mots en un lloc inaccessible pels altres vaig guardar els meus mots en l'únic lloc on augmenten de valor.... El silenci..... els meus versos de Bona nit! Gerard Péreulària.

08 d’abril, 2021

LlancerFort a Relats en Català ( Poema retrobat 2008) Amarat de sang!


Amarat de sang
tot llegint la mort
un cos girbat
la tinta en peus
la ploma a la mà
el final d'una vida
en la pell.

Apunyalada carn
amarat de mort
un cos groguenc
la carta t'ha mort?
les paraules són la teva fi?

Punyal i ploma
carn i paper
Ploma i punyal

Amarat de mort
Amarat de sang
un punyal clavat
ets mort al bany....

07 d’abril, 2021

Biografia....

Sona la lira en en el podi
de la meva vida maldestra
interpreta la ira i l'odi
d'una victòria funesta
sembla que el dimoni
d'un llamp t'obri la finestra......




10 de febrer, 2021

M'aturo...

 M'aturo i respiro fondament 

em submergeixo en les aigües

 del meu propi pensament

en els silencis de la meva pròpia veu.....


Respiro el silenci

entre onades de mots.


Tot és al seu lloc 

sento l'alè 

tranquil 

sense fre.....


25 de gener, 2021

Nova vida... La pau.. d'Icària...

No m'irromp el mot com llamp
ara flota en l'aire
com una dolça olor....

Una olor que bessa de la flor 
que s'escapa del camp...

Pètals que volen 
com fonemes....

Subtils s'encaminen 
cap els meus sentits....

Com veus perdudes d'Icària...
Floreix una nova poesia...

La dansa fina 
com carícia suau...

No vol més disciplina
que l'amor 
en llibertat i pau....



23 d’agost, 2020

Em manca....

M'he descobert de nou sapastre però savi... savi de reconeixem ignorant... ignorant de tot allò que em manca... quan em manca el teu amor... G.P.

12 de juliol, 2020

He vist en la fosca...



 

He vist en la fosca de lluny
 l'au de foc que ara ens diu 
que la llengua és la nostra sola força
 i la vida és combat!
I talment com s'esmuny
 i es gronxa enmig del cel 
diria que brilla amunt com un estel 
Que cremi tot el vell poder
que tot siguin cendres
ha mort el temps
que res resti verd
Ha nascut el temps
de les paraules tendres!

nostra casa
de deixar-ho tot ras!
Construïm de nou
car som i serem per sempre
amb els nostres vells mots
un foc joliu per amor!

24 d’abril, 2020

Fals diari d'un ésser intempestiu.

No et sabria dir si tot plegat ha fet canviar ni una engruna del meu interior. Crec que malgrat tot continuo sent el mateix. Tinc en mi la mateixa ràbia i a la vegada la mateixa tendresa. Car penso que sense una no hi ha l'altra. No sé si ploro d'ira continguda o de sensibilitat extrema. Només ser que el meu pensament esclata en la nit amb tot aquell neguit que rau en mi etern. Perenne en mi mentre visqui etern si després de mort algú gosa recordar-me. Records d'una fera escrits per un esclau. Fera i esclau en un sol home. Esclau de la fera. Fer per ser esclau. Com un peix que sent el dolor de mossegar-se eternament la cua. Sóc en si això una metàfora conscient de si mateixa. Sóc l'animal fet paraula. Sóc el bram, el gemec de dolor i plaer d'un plor que cau en cataracta fins la immensitat de l'oblit. Sóc la llibertat del perdó que sent el pecador sense fe. Sóc el joc sense normes o la cançó sense lletra que tan sols improviso i mai sé repetir. El meu pensament es retroba sempre a les portes de allò més excels i a les clavegueres del més immund, salvatge i grotesc. I a qui l'importa si no trobo mai el camí de tornada i resto en els llimbs tot sentint que la meva vida és una negligència, confosa que de tan en tan brilla quan el meu propi cos es crema en la indigència sense rumb ni més llar que la imaginació...... 

13 de març, 2020

M'enduc de tu....

M'enduc de tu tot allò més bell com regal, com tresor com or de detalls com ofrena divina tinc totes les petites coses que de tu m'han impregnat l'ànima M'enduc de tu tot allò après que m'omplia el seny i em corprenia de joia tots aquells mots que de tu m'han omplert el cor
GP

05 de març, 2020

Fosca buidor.....

la buidor de no sentir-te
la buidor de no poder 
mirar-te als ulls
la buidor que sento
en aquestes hores mortes

M'omplies el cor
m'omplies la ment
m'omplies la vida

i ara em sento sense res...
sense tu 

Em sento mort, 
sense sort

divagant ni tan sols aquesta nit
quan la foscor em roba l'ànima
ni la lluna gosa acompanyar-me....

cap raig de llum pot travessar la buidor
que m'envolta...



04 de març, 2020

Nacionalitat i Estat II

En l'escrit anterior explicava que l'estat no és la nació. I que la nació no pot ser usurpada per l'estat. Però què ha de fer l'estat per garantir la vida de les cultures i llengües que li són autòctones? Si parlo de vida perquè les cultures, les llengües les cosmovisions són vida i la seva absència és mort de la riquesa que ens fa humans. Ens fa humans tenir una cosmovisió, una llengua materna i una cultura pròpies. Són naturals en nosaltres i negar-les, perjudicar-les, discriminar-les són mort. Són la mort la mort de tota humanitat que es desprèn de la cultura, la llengua i la cosmovisió. Totes les llengües han de ser tractades com a iguals. Totes les cosmovisions han de ser valorades en el respecte els drets humans car són diversitat creadora de cultura. Aquesta cosmovisió rau en cada llengua humana. Matar-la és matar l'expressió d'una identitat que d'altra forma perdria el seu canal natural d'expressió. Un poble s'expressa plenament en la seva llengua sense ella mor la història d'un Poble, d'un grup humà. Cosmovisió, Llengua i Cultura van juntes la seva terra és la seva pàtria i el seu poble és la seva nació. Perduda la pàtria ( Nacions sense estat) la nació viu en la llengua, la cosmovisió i la cultura. Qualsevol atac a un d'aquests elements és un atac directe als valors morals i als drets humans. Per això la nació sotmesa, oprimida, depenenent, esclava i vernacla té el deure moral d'alliberar-se. La llibertat ens fa vers, autèntics i genuïns. La subordinació a una altra nació, llengua i cosmovisió és un atac a la llibertat de tot grup humà, linguïstic, cultural i amb cosmovisió i història pròpies. La lluita eterna contra el poder de l'estat que usurpa la nació i en fa imperi negant la nostra condició nacional des de tots els punts de vista ha de tenir la més fèrria, ferma revolta de totes les nacions oprimides que la formen també de la que n'ha usurpat la llengua per fer un lingüicidi, culturicidi i cosmovicidi. El cosmovicidi que als Països catalans rep el nom d'hispanocentrisme o francocentrisme és la més sútil de totes i la més sagnant. Els continus intents històrics i diaris de lingüicidi que han patit el català. el basc, el gallec, l'asturià, aragonès i occità-aranès en són una mostra flagrant d'aquest estat usurpador de castella i odiador de tot el que no és castella. Però Castella no és l'enemic ho és l'estat. El Regne d'espanya i la república francesa. Aquests dos usurpadors que en nom de la seva pàtria assassinen cultures al seu pas. És ser un estat la solució per les nacions oprimides? En el proper escrit esbossaré la problemàtica de que la meva nació fos motiu de violència perquè què és l'estat sinó la violència legitimada per la força i un control de la societat? D'altre banda un estat com Catalunya seria un estat més propera a una nació natural. I de fet la sobrirania la vam, perdre per l'us de la força seria just recuperar-la per l'amor a una llengua una cultura i una cosmovisió........

27 de febrer, 2020

I No sents?

No sents els batecs dels pobles moribunds? No sents el cor quan s'esberla la terra? Tens l'orgull ferit el terra ple de sang i ta cara és un riu de llàgrimes. Quan el cel és fosc el vent ardent i t'omple tot d'un sentiment buit Vas perdent fins i tot les paraules morint així
la teva veu
i tot allò que t'omplia l'ànima....

27 de gener, 2020

Filosofia política: Nacionalitat i estat.

L'estat NO és la nació per tan no pot fer més que donar ciutadania NO nacionalitat. Cap estructura de poder pot usurpar la categoria de pàtria de l'ésser humà. La nacionalitat forma part intrínsecament de cada ésser humà, formant part de la seva cosmovisió, de fet des de la identitat es construeix bona part de la cosmovisió i ideologia d'una persona. Van totalment unides. Cap estat pot determinar quina és la identitat o cosmovisió d'una persona per tan tampoc la seva nacionalitat. L'estat és una abstracció falsa de la pàtria, fent una usurpació del dret a la pròpia identitat dels seus ciutadans. Cap estat pot determinar la nacionalitat dels seus ciutadans sense cometre la immoralitat d'atacar la llibertat d'una persona o d'un col·lectiu !Cal que els estats,igual que han de ser laics també, siguin anacionals. Amb la finalitat de respectar la lliure ideologia dels seus ciutadans.

08 de gener, 2020

Llibertària Terra

Més enllà dels somnis allí ben amunt dels anhels la finalitat de tots els principis... Que siguis tenaç per lluitar des del més profund amor. Que siguis capaç d'estimar des de la més plena lluita! Perquè quan es lluita de cor per una terra es lluita per TOTES! GP

04 de desembre, 2019

Em deixaré endur....

Em deixaré endur per últim cop com onada. Em deixaré endur com el vent. Sóc l'aigua que vessa en l'oceà eternament i indaga per sempre en el teu cos i la teva ment. Sobre la terra creix el foc entre mirades. Carícies enmig del jardí dels secrets. On tots els elements són aliments per l'ànima. I serem en tot moment amos del nostre amor. I serem en tot moment lliures i a la vegada esclaus de la nostra passió. Lliures en la màxima de les llibertats. Esclaus del màxim honor i lleialtat. Quan la felicitat són detalls eterns que uneixen mirades, cossos i pensaments...Sublim captiveri en la cove ancestral. Excels encanteri en un viatge astral. Som la pols dels estels. Som la llum de tot sol. Som el gir etern del cicle vital. Som la vida perenne més elemental. La mirada innocent de allò més bestial. El somni d'una bèstia punyent de allò més sagrat. Som els mots clavats com punyals. El càntic més bell d'animals celestials. L'orgasme infinit d'un amor d'una sola nit......

02 de desembre, 2019

Improvisació Vampírica....(ficció)



Com podria saber que tot plegat seria tan estrany. Que la veritat es perdria per un milió de sentiments? Que el rancor i la venjança serien més grans que tot allò que hagués sentit mai dins meu? Odi era odi? Allò tèrbol dins l'ànima? Que em bullia la sang com cavall salvatge d'un conte d'infants? Sí em corria per la imaginació tot d'actes perniciosos, perillosos i violents. Tot era vermell. El seny de sang que m'amanyagava les venes d'orgull. La crua realitat del foc dins del cor i les brases a cada fum eixint dels queixals. Tots els meus mals, tot el meu enuig. Tot el rebuig de l'ésser més menyspreable del món era jo! Era el diable del meu propi univers quan la meva vida era un infern. Etern sento els brams del dolor de les meves víctimes. Encara sento la olor del desig ardent que embriagava la meva cobdícia. Era aquell foc etern que blasmava la guerra. Era la terra dels bojos assassins de tota raó humana. Era el botxí insolent de totes les malvestats! Era l'odi fet persona. La ràbia inundava els racons de les meves vísceres. No puc deixar de pensar en la negror de la meva ment ni en la sang que ho omplia tot quan em saciava de tu. Vermell de sang, fosca tenebror, blanca resplendor dels ulls buits. Aquella buidor d'aquells anys boirosos. Aquella boira d'aquells anys de buidor. Com podia saber que tornar en sí de l'infern em faria de mi l'ésser tan esquerp i salvatge? Com retornar del món dels dimonis en la realitat de colors que m'oferies? Tu, aquell tu...L'altra ets tu La meva única interlocutora del meu món de tempestes de foc i la realitat. És amor? Amor el que em dónes, tu. Ets tu qui quan el cor em fuig del pit. Oi, que ets tu qui me'l torna a lloc? Cada part del meu cos i ànima és allà on vius.  Sé que has viatjat als inferns amb mi. Que has creuat la porta daurada de la innocència i la bondat i la meva foscor t'ha atrapat. I tu que has sabut salvar el meu cor. I ja mai més seré en l'horror només pel tu amor. El teu amor és el meu honor. El meu orgull. La meva vida. La meva llum. M'has curat tota ferida rajant com aigua beneïda petons a doll. Amor a raig etern que m'has salvat de allò més cruel que era en mi. I ara els teus ulls que valen com el cel em treuen el vel del meu tosc camí. La llum m'omple a cada pas amb tu. 

Gràcies.
T'estimo.

29 de novembre, 2019

Aigües tranquiles, ànima ofegada....

Arran de tot allò insondable

confés atònit enmig de la tempesta.
Navego esbojarrat divertint-me
sabedor que tot plegat pot ser un miratge.

Les aigües són tranquiles
però l'esperit m'ofega
i el seny naufraga
si tu no hi ets.

Miro més enllà de la meva pròpia vista
guaito més lluny del meu senderi
cerco ultrapassant fronteres
maleïdes línies del poder!

Et sento allí entre les muses
allí en un cim 
on no hi ha ni bé ni mal
i toques el cel dels meus somnis.

Algun dia arribaré...
allí on ets TU!

06 de novembre, 2019

Empatia i objectiu!




L'acceptació del coneixement i de la seva diversitat.

Tan a nivell històric, de genètica de poblacions, lingüístic i polític, sociològic i tecnològic i científic. A nivell total humanístic ajuda a combatre el feixisme, la demagògia i les simplicitats dogmàtiques de tot totalitarisme. I dic acceptació perquè molts cops he comprovat com coses que creia certes i inamovibles en realitat eren incertes i fugisseres. Incertes perquè cal una visió sempre distinta a l'hora de percebre-les. No només actuant diferent s'arriben millor als objectius també cal una revisió constant del punt de vista de l'actor. Per tal de ser al màxim de les seves aptituds empàtic i ferm. Empàtic per educació, respecte i humanitat. Ferm per convicció, energia i profunditat. En certa mesura un lluitador per una causa no pot oblidar en cap moment que en actuar no pot empitjorar els motius pels quals ha començat les seves accions de lluita. Per això repeteixo la empatia amb l'altre ha de ser una finalitat dins la mateixa lluita. O la lluita esdevindrà una venjança i no un camí cap a l'objectiu.
....................................................
Sé que amb aquest text no aixecaré passions. Per això ja hi ha la poètica. No és qüestió de seny ni de castració de la revolta. L'empatia amb l'altre fa la revolta més humana. I el dota d'un sentit humanista. Perquè la lluita per la supervivència de TOTES les llengües, cultures i nacions és de les coses MÉS humanes que hi ha en aquest món.
.............................................
La diversitat en aquest món globalitzat estar amenaçada pels poders estatals i de les multinacionals. Perquè la diversitat és un fre en si mateix a la homogeneïtat que ens fa a tots més proclius a la manipulació i més víctimes del capitalisme alienador i dels estats genocides de les cultures, les llengües i tes cosmovisions i les ideologies polítiques que tan els fa veure perillar l'únic que volen: el poder. La seva única sobirania és la violència i la coacció dels éssers humans.
.............................................
Conclusions: sense empatia la lluita es pot convertir en venjança. La llibertat és un objectiu humà i junt amb la diversitat és la base del progrés!







1