Em deixaré endur per últim cop com onada. Em deixaré endur com el vent. Sóc l'aigua que vessa en l'oceà eternament i indaga per sempre en el teu cos i la teva ment. Sobre la terra creix el foc entre mirades. Carícies enmig del jardí dels secrets. On tots els elements són aliments per l'ànima. I serem en tot moment amos del nostre amor. I serem en tot moment lliures i a la vegada esclaus de la nostra passió. Lliures en la màxima de les llibertats. Esclaus del màxim honor i lleialtat. Quan la felicitat són detalls eterns que uneixen mirades, cossos i pensaments...Sublim captiveri en la cove ancestral. Excels encanteri en un viatge astral. Som la pols dels estels. Som la llum de tot sol. Som el gir etern del cicle vital. Som la vida perenne més elemental. La mirada innocent de allò més bestial. El somni d'una bèstia punyent de allò més sagrat. Som els mots clavats com punyals. El càntic més bell d'animals celestials. L'orgasme infinit d'un amor d'una sola nit......
L'acceptació del coneixement i de la seva diversitat.
Tan a nivell històric, de genètica de poblacions, lingüístic i polític, sociològic i tecnològic i científic. A nivell total humanístic ajuda a combatre el feixisme, la demagògia i les simplicitats dogmàtiques de tot totalitarisme. I dic acceptació perquè molts cops he comprovat com coses que creia certes i inamovibles en realitat eren incertes i fugisseres. Incertes perquè cal una visió sempre distinta a l'hora de percebre-les. No només actuant diferent s'arriben millor als objectius també cal una revisió constant del punt de vista de l'actor. Per tal de ser al màxim de les seves aptituds empàtic i ferm. Empàtic per educació, respecte i humanitat. Ferm per convicció, energia i profunditat. En certa mesura un lluitador per una causa no pot oblidar en cap moment que en actuar no pot empitjorar els motius pels quals ha començat les seves accions de lluita. Per això repeteixo la empatia amb l'altre ha de ser una finalitat dins la mateixa lluita. O la lluita esdevindrà una venjança i no un camí cap a l'objectiu.
....................................................
Sé que amb aquest text no aixecaré passions. Per això ja hi ha la poètica. No és qüestió de seny ni de castració de la revolta. L'empatia amb l'altre fa la revolta més humana. I el dota d'un sentit humanista. Perquè la lluita per la supervivència de TOTES les llengües, cultures i nacions és de les coses MÉS humanes que hi ha en aquest món.
.............................................
.............................................
La diversitat en aquest món globalitzat estar amenaçada pels poders estatals i de les multinacionals. Perquè la diversitat és un fre en si mateix a la homogeneïtat que ens fa a tots més proclius a la manipulació i més víctimes del capitalisme alienador i dels estats genocides de les cultures, les llengües i tes cosmovisions i les ideologies polítiques que tan els fa veure perillar l'únic que volen: el poder. La seva única sobirania és la violència i la coacció dels éssers humans.
.............................................
Conclusions: sense empatia la lluita es pot convertir en venjança. La llibertat és un objectiu humà i junt amb la diversitat és la base del progrés!
.............................................
Conclusions: sense empatia la lluita es pot convertir en venjança. La llibertat és un objectiu humà i junt amb la diversitat és la base del progrés!
