23 d’agost, 2020

Em manca....

M'he descobert de nou sapastre però savi... savi de reconeixem ignorant... ignorant de tot allò que em manca... quan em manca el teu amor... G.P.

12 de juliol, 2020

He vist en la fosca...



 

He vist en la fosca de lluny
 l'au de foc que ara ens diu 
que la llengua és la nostra sola força
 i la vida és combat!
I talment com s'esmuny
 i es gronxa enmig del cel 
diria que brilla amunt com un estel 
Que cremi tot el vell poder
que tot siguin cendres
ha mort el temps
que res resti verd
Ha nascut el temps
de les paraules tendres!

nostra casa
de deixar-ho tot ras!
Construïm de nou
car som i serem per sempre
amb els nostres vells mots
un foc joliu per amor!

24 d’abril, 2020

Fals diari d'un ésser intempestiu.

No et sabria dir si tot plegat ha fet canviar ni una engruna del meu interior. Crec que malgrat tot continuo sent el mateix. Tinc en mi la mateixa ràbia i a la vegada la mateixa tendresa. Car penso que sense una no hi ha l'altra. No sé si ploro d'ira continguda o de sensibilitat extrema. Només ser que el meu pensament esclata en la nit amb tot aquell neguit que rau en mi etern. Perenne en mi mentre visqui etern si després de mort algú gosa recordar-me. Records d'una fera escrits per un esclau. Fera i esclau en un sol home. Esclau de la fera. Fer per ser esclau. Com un peix que sent el dolor de mossegar-se eternament la cua. Sóc en si això una metàfora conscient de si mateixa. Sóc l'animal fet paraula. Sóc el bram, el gemec de dolor i plaer d'un plor que cau en cataracta fins la immensitat de l'oblit. Sóc la llibertat del perdó que sent el pecador sense fe. Sóc el joc sense normes o la cançó sense lletra que tan sols improviso i mai sé repetir. El meu pensament es retroba sempre a les portes de allò més excels i a les clavegueres del més immund, salvatge i grotesc. I a qui l'importa si no trobo mai el camí de tornada i resto en els llimbs tot sentint que la meva vida és una negligència, confosa que de tan en tan brilla quan el meu propi cos es crema en la indigència sense rumb ni més llar que la imaginació...... 

13 de març, 2020

M'enduc de tu....

M'enduc de tu tot allò més bell com regal, com tresor com or de detalls com ofrena divina tinc totes les petites coses que de tu m'han impregnat l'ànima M'enduc de tu tot allò après que m'omplia el seny i em corprenia de joia tots aquells mots que de tu m'han omplert el cor
GP

05 de març, 2020

Fosca buidor.....

la buidor de no sentir-te
la buidor de no poder 
mirar-te als ulls
la buidor que sento
en aquestes hores mortes

M'omplies el cor
m'omplies la ment
m'omplies la vida

i ara em sento sense res...
sense tu 

Em sento mort, 
sense sort

divagant ni tan sols aquesta nit
quan la foscor em roba l'ànima
ni la lluna gosa acompanyar-me....

cap raig de llum pot travessar la buidor
que m'envolta...



04 de març, 2020

Nacionalitat i Estat II

En l'escrit anterior explicava que l'estat no és la nació. I que la nació no pot ser usurpada per l'estat. Però què ha de fer l'estat per garantir la vida de les cultures i llengües que li són autòctones? Si parlo de vida perquè les cultures, les llengües les cosmovisions són vida i la seva absència és mort de la riquesa que ens fa humans. Ens fa humans tenir una cosmovisió, una llengua materna i una cultura pròpies. Són naturals en nosaltres i negar-les, perjudicar-les, discriminar-les són mort. Són la mort la mort de tota humanitat que es desprèn de la cultura, la llengua i la cosmovisió. Totes les llengües han de ser tractades com a iguals. Totes les cosmovisions han de ser valorades en el respecte els drets humans car són diversitat creadora de cultura. Aquesta cosmovisió rau en cada llengua humana. Matar-la és matar l'expressió d'una identitat que d'altra forma perdria el seu canal natural d'expressió. Un poble s'expressa plenament en la seva llengua sense ella mor la història d'un Poble, d'un grup humà. Cosmovisió, Llengua i Cultura van juntes la seva terra és la seva pàtria i el seu poble és la seva nació. Perduda la pàtria ( Nacions sense estat) la nació viu en la llengua, la cosmovisió i la cultura. Qualsevol atac a un d'aquests elements és un atac directe als valors morals i als drets humans. Per això la nació sotmesa, oprimida, depenenent, esclava i vernacla té el deure moral d'alliberar-se. La llibertat ens fa vers, autèntics i genuïns. La subordinació a una altra nació, llengua i cosmovisió és un atac a la llibertat de tot grup humà, linguïstic, cultural i amb cosmovisió i història pròpies. La lluita eterna contra el poder de l'estat que usurpa la nació i en fa imperi negant la nostra condició nacional des de tots els punts de vista ha de tenir la més fèrria, ferma revolta de totes les nacions oprimides que la formen també de la que n'ha usurpat la llengua per fer un lingüicidi, culturicidi i cosmovicidi. El cosmovicidi que als Països catalans rep el nom d'hispanocentrisme o francocentrisme és la més sútil de totes i la més sagnant. Els continus intents històrics i diaris de lingüicidi que han patit el català. el basc, el gallec, l'asturià, aragonès i occità-aranès en són una mostra flagrant d'aquest estat usurpador de castella i odiador de tot el que no és castella. Però Castella no és l'enemic ho és l'estat. El Regne d'espanya i la república francesa. Aquests dos usurpadors que en nom de la seva pàtria assassinen cultures al seu pas. És ser un estat la solució per les nacions oprimides? En el proper escrit esbossaré la problemàtica de que la meva nació fos motiu de violència perquè què és l'estat sinó la violència legitimada per la força i un control de la societat? D'altre banda un estat com Catalunya seria un estat més propera a una nació natural. I de fet la sobrirania la vam, perdre per l'us de la força seria just recuperar-la per l'amor a una llengua una cultura i una cosmovisió........

27 de febrer, 2020

I No sents?

No sents els batecs dels pobles moribunds? No sents el cor quan s'esberla la terra? Tens l'orgull ferit el terra ple de sang i ta cara és un riu de llàgrimes. Quan el cel és fosc el vent ardent i t'omple tot d'un sentiment buit Vas perdent fins i tot les paraules morint així
la teva veu
i tot allò que t'omplia l'ànima....

27 de gener, 2020

Filosofia política: Nacionalitat i estat.

L'estat NO és la nació per tan no pot fer més que donar ciutadania NO nacionalitat. Cap estructura de poder pot usurpar la categoria de pàtria de l'ésser humà. La nacionalitat forma part intrínsecament de cada ésser humà, formant part de la seva cosmovisió, de fet des de la identitat es construeix bona part de la cosmovisió i ideologia d'una persona. Van totalment unides. Cap estat pot determinar quina és la identitat o cosmovisió d'una persona per tan tampoc la seva nacionalitat. L'estat és una abstracció falsa de la pàtria, fent una usurpació del dret a la pròpia identitat dels seus ciutadans. Cap estat pot determinar la nacionalitat dels seus ciutadans sense cometre la immoralitat d'atacar la llibertat d'una persona o d'un col·lectiu !Cal que els estats,igual que han de ser laics també, siguin anacionals. Amb la finalitat de respectar la lliure ideologia dels seus ciutadans.

08 de gener, 2020

Llibertària Terra

Més enllà dels somnis allí ben amunt dels anhels la finalitat de tots els principis... Que siguis tenaç per lluitar des del més profund amor. Que siguis capaç d'estimar des de la més plena lluita! Perquè quan es lluita de cor per una terra es lluita per TOTES! GP