Et pensaves que eres un Rei
i tan sols ets un Peó
del taulell de escacs
de la farsa i l'estafa
insultes amb la mentida
tot el talent que pots tenir
un peó que ha deixat
d'avançar un cop
s'ha vist que duia
corona
Si, però era de llautó
Res més que una subtil carícia
per despertar l'anhel
d'una guspira angèlica
que crema i és dolça
com la mel
i m'omple a cada rèplica
com onades d'un mar
entre abraçades
enmig del nostre zel....
La llum de la lluna
t'acaricia el pit
talment com la dansa
en l'horitzó infinit.
Com qui governa per sempre
el temps i el destí.
Una silueta tèrbola
però que és força
perenne i ferm esperit.
Tu ets el respir,
la calma,
la pausa,
la pau.
Tu ets l'albir
de l'albada
i el descans
de la migdiada.
Tu ets l'alè quotidià
de la carícia més càlida.
Ets la marinada que fa fugir
la boira de les pors...
Des de les vísceres
forta com mai
creixes fins el cel
t'erigeixes poderosa
t'alimentes de les llàgrimes
i la teva pròpia terra.
No fas ombra a ningú
ni a res perquè ets fruit
i a l'hora font de llum.