30 d’agost, 2008

Com Llop en Festes Alternatives

Com llop caminava enmig les multituds
tothom estava assedegat de set i de música
jo només cercava el meu lloc
el meu cau en aquell món itinerant en festes

Esclataven del no res com estrelles
cares conegudes a tord i dret
a poques n'encertava el nom
tan era.... en la fosca de la nit i el soroll
fins i tot un foll en seria un rei.....

Com llop caminava enmig les multituds
tothom estava assedegat menys jo?
jo també ho estava...però per mi
el resguard és el punt de partida pels
millors càntics a la Lluna.........

Penso massa per trobar la diversió en la ximpleria...
o sóc massa ximple per no saber deixar de pensar...

en tu per què a tu no et vaig trobar enlloc.....

potser també miraves la lluna més embriagada que jo
amb el cap en la festa següent o com continuar la matinada...

Esquivant pixats i llaunes
retornes a casa pel mateix camí....
recordes que Sants és lluita....
i que té poder per decidir

paraules que uns dies i nits prenen la forma de concerts
per una Causa....per una autogestió des de aquí des de mi
els meus respectes-----> i que trobin el lloc que trobin el
Parc.de l'Espanya Industrial per unes Festes Majors de
Sants Alternatives més dignes

visca la terra lliure!!!!Visca Sants Visca els Països Catalans


La nostre pàtria és Cultura...

25 d’agost, 2008

El Llop té el cau a la Lluna...

Udols en la llunyania
quan els tambors no paren
en la selva verda
i esclaten
els sentits
pel teu cos nu.

Et parlen els teus llavis
per la mel de la lluna
i la sal de la meva mirada
mentre escoltes
els batecs
d'un cor meu
a llambregades...

Un cau caòtic
de llop solitari.

Un llac on si reflecteix
la lluna cada nit....

És com si dormissin
plegats en la distancia

La nit els uneix per sempre més
Com un primer i últim amor....

23 d’agost, 2008

Neurones atabalades

Neurones atabalades
quan ressonen els timbals
per sempre entre les nostàlgies
de tots els animals.

Retornen les mentides dels humans.
Arraulits al so de la música inacabable
d'una natura al voltant arremet insalvable.
Et miro als ulls i ets més indòmita que mai.

Estrelles brillants al cel.
Estirats i abraçats.
Neurones atabalades
quan ressonen tots els meus mals.

Que vindràs tu a curar-mels ?
o l'amor ho farà tot més gros?
Et miro als ulls i ets salvatge.
Contemplo els teus llavis i em somrius.

Cossos emetent per tots cantons roents com
ferro deixant caure l'escòria als peus del dimoni
i l'argent i l'or l'amor i el desig al front dels Déus........

04 d’agost, 2008

Bocins d'aire i paraules perdudes

Enrevessat de robins
entortolligats al coll
talment com fragments de cor
q m'esquincen l'ànima....


T'escric de nou
sé que no em llegiràs
que les paraules meves
ja mai més són teves....


Sento com onades
en els rius dels teus horitzons
sento les petjades
en les vivències
dels nostres universos i móns!!
però què tenim???
què ens en queda ara??
res ???
un simple albir del passat?


T'escric de nou sé que no em llegiràs
però mai jo deixo romandre la porta tancada
així que espero q els robins
llisquin pel teu cor
i les meves paraules
de nou pel teu cor.....