27 d’octubre, 2008

El Temps de les Estrelles

Sempre et pots perdre mirant les estrelles...
. sempre les estrelles es poden perdre pel cel mirant-vos les cares...
com s'il·lumina tot a cada segon fugaç.....


fugaç esperones...segons...minuts i hores....
a passos que salten entre les pells que bressolen
mirades a la lluna


El temps discorre entre cares enlluernades
torna tot a l'estat natural a cor pres de sentiment ple....


Sempre et pots perdre mirant les estrelles
elles es poden perdre en els clotets del teu somriure
fent la lluneta de la mirada...
l'ullet encisador que ompli l'anima....

fugaç esperones segons minuts i hores
a passos que mouen entre la carn que gronxen
els ulls cecs cap el sol....

12 d’octubre, 2008

Per les Parets de Montserrat

Sento les paraules per les parets..
mentre parlo amb tu Montserrat..
Escolto...els rius..

.que llisquen de les muntanyes.
Són torrents vigorosos Montserrat era muntanya de mar
Com s'enlairen com un cor que busca el seu lloc.
El seu lloc és un cos.
El cos d'un persona sense anima..

Un ànima que busca un home..
. Un home que busca...
un cor... un cor que estima i

estimant existeix...
estimant és persona.

11 d’octubre, 2008

30 de setembre, 2008

Caminant vers Núria

Caminant entre les ombres la teva silueta mirava...
el teu somriure es perdia entre uns ulls q esglaiaven el meu esguard...
què esperes de mi? quan tot és incert....
quan les ones cauen entre la boira....
quan el vent s'espanta pel matí et diré les veritats per la carena
i el teu nom pel meu Destí

21 de setembre, 2008

Ocell Enllà

03 de setembre, 2008

Camins mirant la Lluna

Solitari
Llop
a passes
sobre el bosc
Les urpes es claven
Com grapes vora el cos

Camino vers teu
Un estiu sense sol

La lluna crida SILENCi
i el Llop LLIBERTAT!!

Pas a pas es retroben en els sons de la natura
el verd fosc de les plantes humides són la companyia de la
soledat.....


Mires endarrere de nou de reüll i desconfiat...
mossegaries... si no fos que la lluna avui et manés Pau.....

Els saraus de nits passades et retronen pel teu cap
però aquesta nit has sortit a copsar la lluna sens més..
que el seu albir blanc.....
Solitari
Llop
a passes
sobre el bosc
Les urpes es claven
Com grapes vora el cos
el teu cos que miro ara

Amb gran delit.

Nit de desig em presto....

Aquest Llop vol romandre amb tu.


Un estiu sense sol
Una lluna en ple vol
Un estol d'il·lusions s'obren davant Teu...
Camina i contempla les clarors de la Lluna...
.i tindràs la Llum
en tu mateix.....

30 d’agost, 2008

Com Llop en Festes Alternatives

Com llop caminava enmig les multituds
tothom estava assedegat de set i de música
jo només cercava el meu lloc
el meu cau en aquell món itinerant en festes

Esclataven del no res com estrelles
cares conegudes a tord i dret
a poques n'encertava el nom
tan era.... en la fosca de la nit i el soroll
fins i tot un foll en seria un rei.....

Com llop caminava enmig les multituds
tothom estava assedegat menys jo?
jo també ho estava...però per mi
el resguard és el punt de partida pels
millors càntics a la Lluna.........

Penso massa per trobar la diversió en la ximpleria...
o sóc massa ximple per no saber deixar de pensar...

en tu per què a tu no et vaig trobar enlloc.....

potser també miraves la lluna més embriagada que jo
amb el cap en la festa següent o com continuar la matinada...

Esquivant pixats i llaunes
retornes a casa pel mateix camí....
recordes que Sants és lluita....
i que té poder per decidir

paraules que uns dies i nits prenen la forma de concerts
per una Causa....per una autogestió des de aquí des de mi
els meus respectes-----> i que trobin el lloc que trobin el
Parc.de l'Espanya Industrial per unes Festes Majors de
Sants Alternatives més dignes

visca la terra lliure!!!!Visca Sants Visca els Països Catalans


La nostre pàtria és Cultura...

25 d’agost, 2008

El Llop té el cau a la Lluna...

Udols en la llunyania
quan els tambors no paren
en la selva verda
i esclaten
els sentits
pel teu cos nu.

Et parlen els teus llavis
per la mel de la lluna
i la sal de la meva mirada
mentre escoltes
els batecs
d'un cor meu
a llambregades...

Un cau caòtic
de llop solitari.

Un llac on si reflecteix
la lluna cada nit....

És com si dormissin
plegats en la distancia

La nit els uneix per sempre més
Com un primer i últim amor....

23 d’agost, 2008

Neurones atabalades

Neurones atabalades
quan ressonen els timbals
per sempre entre les nostàlgies
de tots els animals.

Retornen les mentides dels humans.
Arraulits al so de la música inacabable
d'una natura al voltant arremet insalvable.
Et miro als ulls i ets més indòmita que mai.

Estrelles brillants al cel.
Estirats i abraçats.
Neurones atabalades
quan ressonen tots els meus mals.

Que vindràs tu a curar-mels ?
o l'amor ho farà tot més gros?
Et miro als ulls i ets salvatge.
Contemplo els teus llavis i em somrius.

Cossos emetent per tots cantons roents com
ferro deixant caure l'escòria als peus del dimoni
i l'argent i l'or l'amor i el desig al front dels Déus........

04 d’agost, 2008

Bocins d'aire i paraules perdudes

Enrevessat de robins
entortolligats al coll
talment com fragments de cor
q m'esquincen l'ànima....


T'escric de nou
sé que no em llegiràs
que les paraules meves
ja mai més són teves....


Sento com onades
en els rius dels teus horitzons
sento les petjades
en les vivències
dels nostres universos i móns!!
però què tenim???
què ens en queda ara??
res ???
un simple albir del passat?


T'escric de nou sé que no em llegiràs
però mai jo deixo romandre la porta tancada
així que espero q els robins
llisquin pel teu cor
i les meves paraules
de nou pel teu cor.....

21 de juliol, 2008

FW: Com una sola peça


Subject: Com una sola peça

Date: Mon, 21 Jul 2008 14:31:15 +0200



Recordant un sentiment traient del mar la sal per sempre impenitent el cor d'un animal Volant per la teva mirada com un mussol udolant en la fosca.... dins les ninetes un tigre amb insomni, gana i set a remolc de les guspires que cremen en el taller dels teus malsons... deixo les paraules a màxima velocitat que llisquin els meus dits sobre el teclat i la teva pell empolainada que versin les carícies en l'oblit dels temps amics em dius que som? No sents el rum-rum del meu cor famolenc i flamejant... sóc trist però sense pena sé que m'estimes i que el nostre entrebanc és més gran que l'amor? m'admires per si que sé lluitar? tu et rendeixes..... ?? ai amor Removent un sentiment traient del mar la sal empastifo el meu cor amb un fang fet de tu i de tristesa.....


Gerard Péreulària






29 de juny, 2008

figures de fang i aurores de plata




Figures de fang
que dansen en l'horitzó
paraules que es gronxen
sobre els metalls
amb esquelet d'acer
em parlen sense por
l'aigua i la terra en desfermen
la força

Esmolada ensenya
davant dels meus ulls
brilla l'estel del teu somriure encisador
rodó, inquiet i nerviós per què bulls
pel foc i el vent que et desvetllen el seny

Figures de fang que dansen en l'horitzó
una parella de Déus:
es balancegen
entre la sang i la carn
la ferida i el dolor
sobre les aurores de plata
dels teus ulls glaucs....


(No em trobo
avui no em trobo
paraules?
quines paraules?
no les trobo)


Un full en blanc ple de llacets d'idees
idees caragolades amb confetis de colors
colors amunt i avall
però jo sóc gris
com la boira
i em desfaig amb el vent
però no estic en venda....

La cendra m'envolta
sóc cec
un full en blanc
una mirada fosca
una vida grisa
ON sóc?

Un full en blanc ple de llacets d'idees
idees a palpentes per un cor inert
inèrcia en el temps i l'espai
no tinc esglai ni esma
sóc gris perdut
i no sé on estic mai....
qui SÓC?

Maragdes



Maragdes entaforades pels mitjons
bocins d'or de plata i bronze
entre la llengua i les dents...

Pell picada per la pedra
cops de martell i de foc

Maragdes entaforades pels mitjons
ceptres dels Déus
estigmes per les teves mans

Pell picada per la pedra
cops de martell i de foc.

Maragdes entaforades pels mitjons
il·lusions que sobrepassen el destí
bocins d'amor entre la llengua i les dents...



S'ha enfonsat l'últim alè.

S'ha enfondrat el rastre entre les fulles
i les empremtes marcades pels calaixos.

S'han acabat els reptes i els projectes
ja camines en el buit de la meva memòria.

S'ha esfondrat el rastre i les empremtes
subtils pinzellades sobre la pell cremada
tots els colors, olors acompanyen el dolor

Desaparició sota l'aigua evaporat pel foc
sota la terra en l'últim alè .................

Sents l'aigua com cau...

s
Sents l'aigua com cau entre les roques?
escoltes les passes dels isards rere les ombres
escampes els batecs de cor a llambregades

Un ocell daurat vola voltant damunt teu
com aura santa de persona en pecat


gotes que es gronxen per la pell
la teva pell bruna a la serena
embriac em sento
de gaudir més moments amb tu

Sents l'aigua com cau entre les roques?
escoltes les carícies d'ara i de sempre
com llisquen salten i fan gresca
en el nostre plaer....

gotes que es gronxen per la teva pell bruna
en la fosca em sento serè
fins i tot en l'ebrietat del teu cor

Gerard Péreulària



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

Com queient en la fresca

C  
om queient sense pensar
fulles en ment i sense punt
cremo la cera sobre el meu
cos per què agafi les formes
dels teus gestos..escric
en plata i penso en l'or que en tu
es rescata a poc a poc..
Sota un roc hi ha l'anarquia
li dóna nom al més enllà esperem
la pluja fina que refresqui aquest món...

Gerard Péreulària



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

Volant entre els ulls

C
Com si mai

hagués volat pels teus ulls
el vol d'ocell del desig
enmig de carícies
trenques les cobdícies del món.

On falti la paraula allí hi ets tu..

Com si mai hagués volat pels teus ulls
el recel ni l'enveja ni cap mal...

Sé que m'equivoco
i que l'endemà pel matí em cruspiràs
com totes les nimfes
en realitat fures en ple
camí d'un home

perdut
en tu
i en
NO RES





13 d’abril, 2008

Un cuc en un pou



En un antic calaix
he trobat una llibreta
he llegit hi deia així:

Caic al pou
a doll d'un somriure
d'un passat que m'enfonsa...

Sóc un cuc
camino endins
i volo enfora

Devoro camins
però segueixo
al Pou....

Sinó puc
No sóc
sinó faig
no maduro
si faig
no penso
si pateixo
em coneixo a mi...

Gerard Péreulària



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

22 de març, 2008

Un garrofer de llum

Un garrofer de llum i tu
Un dia especial
ens hem contagiat l'alè
en un respir
perduts en el temps i l'espai
d'un sospir....

Sideral i sense orbita
caminant en un sol pas
passes en un sol camí....


Un dia especial
ens hem contagiat la pell
perduts entres les mans i els ulls
entre l'aire i el cel
entra l'amor i la mel....

Sideral i sense orbita
caminant en un sol pas
passes per un destí
junts sentim sense fi

Sota un garrofer de llum
ens fonem pel sol
els cossos sobre la terra
m'obres les portes
tot seient a les cadires de l'amor....

16 de març, 2008

T'estimo en la covardia

Passes sobre estels
estels volant pel cap
un cap desdibuixat
un cor boirós
la boira al teu voltant
em perdo pensant en tu

Lentament em pregunto
quin sentit té
si no lluito
si sóc un covard
un bard que et canta
però que no s'acosta a tu....

Tinc una lira que du el teu nom
fa una música que dansa com la teva veu
entre silencis aprendré a lluitar per tu...
a estimar-te com cal
m'has d'ensenyar....
car l'amor es pren
com sentiment en la carn
i la sang i el cor bateguen
cantant per tu.....

05 de març, 2008

Saps què vol dir quan fa l'ullet la lluna?

Una taula i un full en blanc
una mirada i cap pensament
et dibuixo com qui pinta un ocell
fa temps que voles pel meu cap....

Un missatge com a passatemps
t'ho dic tot en un sospir
hostatge del meu mal
esclau del teu bé......

Una taula i un full en blanc
em perdo en tu
i la mà esbossa sola
un cos un cor i un sentiment....

Saps què vol dir
quan fa l'ullet la lluna?
Un follet t'ha dit
què sent la meva pell
al fregar la teva?

Un missatge com a passatemps
dins d'una ampolla
de vidre trencada
si el reculls
et faries sang
si no el reculls
deixes el meu cor com un full en blanc....

13 de febrer, 2008

Lola en mi...

Prop del precipici m'apropo a tu

com mai ningú a sentit el cor en la pell la besada

em perdo lentament en la teva mirada

com àngel volant per un cel estrellat

com infant nou nat

en un somriure

celestial

per tu Lola de mi

del meu cor ara mateix t'estimo.

07 de febrer, 2008

Doncs vine amb mi....

doncs vine amb mi

no saps el molt que em convé una persona com tu al meu costat

que sàpiga apreciar les paraules

i deixar-se captivar per un sospir rere un somriure

un xiuxiueig rere l'orella

una paraula prop dels llavis

uns mots caminant per la pell

tot corrent per l'anima

humida

m'he encès com vapor i boira

a dins del teu cap

per tu de mi

avui

ara mateix

Doncs vine amb mi....

doncs vine amb mi

no saps el molt que em convé una persona com tu al meu costat

que sàpiga apreciar les paraules

i deixar-se captivar per un sospir rere un somriure

un xiuxiueig rere l'orella

una paraula prop dels llavis

uns mots caminant per la pell

tot corrent per l'anima

humida

m'he encès com vapor i boira

a dins del teu cap

per tu de mi

avui

ara mateix

20 de gener, 2008

Poesia de Lluita!!*!!

 

 

Quan no tingui res al cap

quan la buidor m'ompli del tot

quan el fum siguin paraules

i les lletres núvols

d'un món enboirat

 

Quan no tingui res al cap

a tot drap desapareixeré

sentire les cames canses

de tan caminar

entre els aires

com explusió

he sortit disparat

vers el teu pensament

escric en la inèrcia

d'alimentar-me

amb la teva mirada somriure

en l'albada

ullet en la nit

abraça'm que em vull perdre en teu desig...

 

Quan no tingui res al cap

quan el fum em pugi de la boca al cervell

quan el ferro de la sort

sigui tan sol rovell

quan les flors del meu jardí

roses i clavells

cavalls i ocells

d'esperança

lluita

i amor.....

LLANCER-FORT !!*!!



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

17 de gener, 2008

EUFÒRIA



Recordant desastres
ensopegades a la pista aprenent sóc de domador de l'aire... Car respiro amb les mans quan dissenyo amb els dits el fang i el metall es fon com mai he sentit paraules que retrunyen ben endins del meu esperit volàtil malalt al llit del teu plaer... Recordant desastres he caigut de cap per avall rellisco en l'oli mentre amb la tinta escric poemes que s'esborren en la foscor de la nit La música que sento me la transmet el teu cos terròs de sucre que em cobreix el cos lentament em dons el que sempre m'havia faltat... Car respiro amb les mans quan dissenyo amb els dits quan sento ben fort som amants enmig del paradís!!!!

13 de gener, 2008

Sense rumb i sense lloc...



No sé cap a on em porta
torta ànima sinuosa
que dansa
la música formosa
de regnes sense princeses
i de Sant Jordis sense dracs

Paradisos fiscals
surrealistes
amb banderes
i logotips empresarials
animals que galopen
sense potes
sobre arenes movedisses
sense aigua ni fang...

Esteles de marbre
imatges incompletes
del món dels ascetes
dels tele-predicadors
i els pastors
d'esperits torçats
ferits de mort
com la imaginació......