Caminem errant per deserts.
Desertem d'ambicions.
Mengem dels sentiments.
Omplim de el cor de llum.
Buidem la fera de foscor.
Els monstres caminen quan els humans corren menjant dels seus fems.
Tot se'n va per dreceres estranyes per no endinsar-se per racons casolans.
Els espants en hores solitàries.
Clavar la llança al terra.
Fer la pau amb els inferns...
Per sempre la pau em parlarà dels teus petons....