23 d’agost, 2020

Em manca....

M'he descobert de nou sapastre però savi... savi de reconeixem ignorant... ignorant de tot allò que em manca... quan em manca el teu amor... G.P.

12 de juliol, 2020

He vist en la fosca...



 

He vist en la fosca de lluny
 l'au de foc que ara ens diu 
que la llengua és la nostra sola força
 i la vida és combat!
I talment com s'esmuny
 i es gronxa enmig del cel 
diria que brilla amunt com un estel 
Que cremi tot el vell poder
que tot siguin cendres
ha mort el temps
que res resti verd
Ha nascut el temps
de les paraules tendres!

nostra casa
de deixar-ho tot ras!
Construïm de nou
car som i serem per sempre
amb els nostres vells mots
un foc joliu per amor!

24 d’abril, 2020

Fals diari d'un ésser intempestiu.

No et sabria dir si tot plegat ha fet canviar ni una engruna del meu interior. Crec que malgrat tot continuo sent el mateix. Tinc en mi la mateixa ràbia i a la vegada la mateixa tendresa. Car penso que sense una no hi ha l'altra. No sé si ploro d'ira continguda o de sensibilitat extrema. Només ser que el meu pensament esclata en la nit amb tot aquell neguit que rau en mi etern. Perenne en mi mentre visqui etern si després de mort algú gosa recordar-me. Records d'una fera escrits per un esclau. Fera i esclau en un sol home. Esclau de la fera. Fer per ser esclau. Com un peix que sent el dolor de mossegar-se eternament la cua. Sóc en si això una metàfora conscient de si mateixa. Sóc l'animal fet paraula. Sóc el bram, el gemec de dolor i plaer d'un plor que cau en cataracta fins la immensitat de l'oblit. Sóc la llibertat del perdó que sent el pecador sense fe. Sóc el joc sense normes o la cançó sense lletra que tan sols improviso i mai sé repetir. El meu pensament es retroba sempre a les portes de allò més excels i a les clavegueres del més immund, salvatge i grotesc. I a qui l'importa si no trobo mai el camí de tornada i resto en els llimbs tot sentint que la meva vida és una negligència, confosa que de tan en tan brilla quan el meu propi cos es crema en la indigència sense rumb ni més llar que la imaginació...... 

13 de març, 2020

M'enduc de tu....

M'enduc de tu tot allò més bell com regal, com tresor com or de detalls com ofrena divina tinc totes les petites coses que de tu m'han impregnat l'ànima M'enduc de tu tot allò après que m'omplia el seny i em corprenia de joia tots aquells mots que de tu m'han omplert el cor
GP

05 de març, 2020

Fosca buidor.....

la buidor de no sentir-te
la buidor de no poder 
mirar-te als ulls
la buidor que sento
en aquestes hores mortes

M'omplies el cor
m'omplies la ment
m'omplies la vida

i ara em sento sense res...
sense tu 

Em sento mort, 
sense sort

divagant ni tan sols aquesta nit
quan la foscor em roba l'ànima
ni la lluna gosa acompanyar-me....

cap raig de llum pot travessar la buidor
que m'envolta...



04 de març, 2020

Nacionalitat i Estat II

En l'escrit anterior explicava que l'estat no és la nació. I que la nació no pot ser usurpada per l'estat. Però què ha de fer l'estat per garantir la vida de les cultures i llengües que li són autòctones? Si parlo de vida perquè les cultures, les llengües les cosmovisions són vida i la seva absència és mort de la riquesa que ens fa humans. Ens fa humans tenir una cosmovisió, una llengua materna i una cultura pròpies. Són naturals en nosaltres i negar-les, perjudicar-les, discriminar-les són mort. Són la mort la mort de tota humanitat que es desprèn de la cultura, la llengua i la cosmovisió. Totes les llengües han de ser tractades com a iguals. Totes les cosmovisions han de ser valorades en el respecte els drets humans car són diversitat creadora de cultura. Aquesta cosmovisió rau en cada llengua humana. Matar-la és matar l'expressió d'una identitat que d'altra forma perdria el seu canal natural d'expressió. Un poble s'expressa plenament en la seva llengua sense ella mor la història d'un Poble, d'un grup humà. Cosmovisió, Llengua i Cultura van juntes la seva terra és la seva pàtria i el seu poble és la seva nació. Perduda la pàtria ( Nacions sense estat) la nació viu en la llengua, la cosmovisió i la cultura. Qualsevol atac a un d'aquests elements és un atac directe als valors morals i als drets humans. Per això la nació sotmesa, oprimida, depenenent, esclava i vernacla té el deure moral d'alliberar-se. La llibertat ens fa vers, autèntics i genuïns. La subordinació a una altra nació, llengua i cosmovisió és un atac a la llibertat de tot grup humà, linguïstic, cultural i amb cosmovisió i història pròpies. La lluita eterna contra el poder de l'estat que usurpa la nació i en fa imperi negant la nostra condició nacional des de tots els punts de vista ha de tenir la més fèrria, ferma revolta de totes les nacions oprimides que la formen també de la que n'ha usurpat la llengua per fer un lingüicidi, culturicidi i cosmovicidi. El cosmovicidi que als Països catalans rep el nom d'hispanocentrisme o francocentrisme és la més sútil de totes i la més sagnant. Els continus intents històrics i diaris de lingüicidi que han patit el català. el basc, el gallec, l'asturià, aragonès i occità-aranès en són una mostra flagrant d'aquest estat usurpador de castella i odiador de tot el que no és castella. Però Castella no és l'enemic ho és l'estat. El Regne d'espanya i la república francesa. Aquests dos usurpadors que en nom de la seva pàtria assassinen cultures al seu pas. És ser un estat la solució per les nacions oprimides? En el proper escrit esbossaré la problemàtica de que la meva nació fos motiu de violència perquè què és l'estat sinó la violència legitimada per la força i un control de la societat? D'altre banda un estat com Catalunya seria un estat més propera a una nació natural. I de fet la sobrirania la vam, perdre per l'us de la força seria just recuperar-la per l'amor a una llengua una cultura i una cosmovisió........

27 de febrer, 2020

I No sents?

No sents els batecs dels pobles moribunds? No sents el cor quan s'esberla la terra? Tens l'orgull ferit el terra ple de sang i ta cara és un riu de llàgrimes. Quan el cel és fosc el vent ardent i t'omple tot d'un sentiment buit Vas perdent fins i tot les paraules morint així
la teva veu
i tot allò que t'omplia l'ànima....

27 de gener, 2020

Filosofia política: Nacionalitat i estat.

L'estat NO és la nació per tan no pot fer més que donar ciutadania NO nacionalitat. Cap estructura de poder pot usurpar la categoria de pàtria de l'ésser humà. La nacionalitat forma part intrínsecament de cada ésser humà, formant part de la seva cosmovisió, de fet des de la identitat es construeix bona part de la cosmovisió i ideologia d'una persona. Van totalment unides. Cap estat pot determinar quina és la identitat o cosmovisió d'una persona per tan tampoc la seva nacionalitat. L'estat és una abstracció falsa de la pàtria, fent una usurpació del dret a la pròpia identitat dels seus ciutadans. Cap estat pot determinar la nacionalitat dels seus ciutadans sense cometre la immoralitat d'atacar la llibertat d'una persona o d'un col·lectiu !Cal que els estats,igual que han de ser laics també, siguin anacionals. Amb la finalitat de respectar la lliure ideologia dels seus ciutadans.

08 de gener, 2020

Llibertària Terra

Més enllà dels somnis allí ben amunt dels anhels la finalitat de tots els principis... Que siguis tenaç per lluitar des del més profund amor. Que siguis capaç d'estimar des de la més plena lluita! Perquè quan es lluita de cor per una terra es lluita per TOTES! GP

04 de desembre, 2019

Em deixaré endur....

Em deixaré endur per últim cop com onada. Em deixaré endur com el vent. Sóc l'aigua que vessa en l'oceà eternament i indaga per sempre en el teu cos i la teva ment. Sobre la terra creix el foc entre mirades. Carícies enmig del jardí dels secrets. On tots els elements són aliments per l'ànima. I serem en tot moment amos del nostre amor. I serem en tot moment lliures i a la vegada esclaus de la nostra passió. Lliures en la màxima de les llibertats. Esclaus del màxim honor i lleialtat. Quan la felicitat són detalls eterns que uneixen mirades, cossos i pensaments...Sublim captiveri en la cove ancestral. Excels encanteri en un viatge astral. Som la pols dels estels. Som la llum de tot sol. Som el gir etern del cicle vital. Som la vida perenne més elemental. La mirada innocent de allò més bestial. El somni d'una bèstia punyent de allò més sagrat. Som els mots clavats com punyals. El càntic més bell d'animals celestials. L'orgasme infinit d'un amor d'una sola nit......

02 de desembre, 2019

Improvisació Vampírica....(ficció)



Com podria saber que tot plegat seria tan estrany. Que la veritat es perdria per un milió de sentiments? Que el rancor i la venjança serien més grans que tot allò que hagués sentit mai dins meu? Odi era odi? Allò tèrbol dins l'ànima? Que em bullia la sang com cavall salvatge d'un conte d'infants? Sí em corria per la imaginació tot d'actes perniciosos, perillosos i violents. Tot era vermell. El seny de sang que m'amanyagava les venes d'orgull. La crua realitat del foc dins del cor i les brases a cada fum eixint dels queixals. Tots els meus mals, tot el meu enuig. Tot el rebuig de l'ésser més menyspreable del món era jo! Era el diable del meu propi univers quan la meva vida era un infern. Etern sento els brams del dolor de les meves víctimes. Encara sento la olor del desig ardent que embriagava la meva cobdícia. Era aquell foc etern que blasmava la guerra. Era la terra dels bojos assassins de tota raó humana. Era el botxí insolent de totes les malvestats! Era l'odi fet persona. La ràbia inundava els racons de les meves vísceres. No puc deixar de pensar en la negror de la meva ment ni en la sang que ho omplia tot quan em saciava de tu. Vermell de sang, fosca tenebror, blanca resplendor dels ulls buits. Aquella buidor d'aquells anys boirosos. Aquella boira d'aquells anys de buidor. Com podia saber que tornar en sí de l'infern em faria de mi l'ésser tan esquerp i salvatge? Com retornar del món dels dimonis en la realitat de colors que m'oferies? Tu, aquell tu...L'altra ets tu La meva única interlocutora del meu món de tempestes de foc i la realitat. És amor? Amor el que em dónes, tu. Ets tu qui quan el cor em fuig del pit. Oi, que ets tu qui me'l torna a lloc? Cada part del meu cos i ànima és allà on vius.  Sé que has viatjat als inferns amb mi. Que has creuat la porta daurada de la innocència i la bondat i la meva foscor t'ha atrapat. I tu que has sabut salvar el meu cor. I ja mai més seré en l'horror només pel tu amor. El teu amor és el meu honor. El meu orgull. La meva vida. La meva llum. M'has curat tota ferida rajant com aigua beneïda petons a doll. Amor a raig etern que m'has salvat de allò més cruel que era en mi. I ara els teus ulls que valen com el cel em treuen el vel del meu tosc camí. La llum m'omple a cada pas amb tu. 

Gràcies.
T'estimo.

29 de novembre, 2019

Aigües tranquiles, ànima ofegada....

Arran de tot allò insondable

confés atònit enmig de la tempesta.
Navego esbojarrat divertint-me
sabedor que tot plegat pot ser un miratge.

Les aigües són tranquiles
però l'esperit m'ofega
i el seny naufraga
si tu no hi ets.

Miro més enllà de la meva pròpia vista
guaito més lluny del meu senderi
cerco ultrapassant fronteres
maleïdes línies del poder!

Et sento allí entre les muses
allí en un cim 
on no hi ha ni bé ni mal
i toques el cel dels meus somnis.

Algun dia arribaré...
allí on ets TU!

06 de novembre, 2019

Empatia i objectiu!




L'acceptació del coneixement i de la seva diversitat.

Tan a nivell històric, de genètica de poblacions, lingüístic i polític, sociològic i tecnològic i científic. A nivell total humanístic ajuda a combatre el feixisme, la demagògia i les simplicitats dogmàtiques de tot totalitarisme. I dic acceptació perquè molts cops he comprovat com coses que creia certes i inamovibles en realitat eren incertes i fugisseres. Incertes perquè cal una visió sempre distinta a l'hora de percebre-les. No només actuant diferent s'arriben millor als objectius també cal una revisió constant del punt de vista de l'actor. Per tal de ser al màxim de les seves aptituds empàtic i ferm. Empàtic per educació, respecte i humanitat. Ferm per convicció, energia i profunditat. En certa mesura un lluitador per una causa no pot oblidar en cap moment que en actuar no pot empitjorar els motius pels quals ha començat les seves accions de lluita. Per això repeteixo la empatia amb l'altre ha de ser una finalitat dins la mateixa lluita. O la lluita esdevindrà una venjança i no un camí cap a l'objectiu.
....................................................
Sé que amb aquest text no aixecaré passions. Per això ja hi ha la poètica. No és qüestió de seny ni de castració de la revolta. L'empatia amb l'altre fa la revolta més humana. I el dota d'un sentit humanista. Perquè la lluita per la supervivència de TOTES les llengües, cultures i nacions és de les coses MÉS humanes que hi ha en aquest món.
.............................................
La diversitat en aquest món globalitzat estar amenaçada pels poders estatals i de les multinacionals. Perquè la diversitat és un fre en si mateix a la homogeneïtat que ens fa a tots més proclius a la manipulació i més víctimes del capitalisme alienador i dels estats genocides de les cultures, les llengües i tes cosmovisions i les ideologies polítiques que tan els fa veure perillar l'únic que volen: el poder. La seva única sobirania és la violència i la coacció dels éssers humans.
.............................................
Conclusions: sense empatia la lluita es pot convertir en venjança. La llibertat és un objectiu humà i junt amb la diversitat és la base del progrés!







1

30 de setembre, 2019

A raig fer s'escriu la poesia vera

Hi ha autors mediocres de fàcils poemes! Hi ha autors excelsos de versos complexos Però a tu cap dels dos et farà arribar al zel Si no t'arrenquen d'arrel i et deixen els llavis plens d'aquella mel dels salvatges i els savis!

13 d’agost, 2019

Expressió

23 de juliol, 2019

El camí púrpura...