02 d’agost, 2021

Ets tu!

Potser i només potser, no sóc més que un inconscient. Per molt que tossudament ho analitzi tot sense aturar-me. Perquè un anàlisi sense fre no pren idea de si mateix. Si la meva raó és un laberint, sóc racional o estic perdudament sense seny? M'empeny saber la veritat, crec que sí. El saber no pot ser l'arma de la mentida. Però no és la raó del seny sinó la força de la meva pròpia ment la que em transporta al coneixement. Raó sense seny. Realitat sense autoconsciència. Empatia sense rastre del jo interior. Fuig de mi el temps i l'espai. Necessito la consciència dels teus ulls? Per saber que tinc imatge? Necessito de les teves orelles per captar que tinc veu? He de sentir el teu cor com esclata prop meu per saber què és estimar? No sóc, sense tu? No sóc ningú sense sentiments? I aleshores ja sé on tinc la consciència... la meva consciència.... ets tu!