la buidor de no sentir-te
la buidor de no poder
mirar-te als ulls
la buidor que sento
en aquestes hores mortes
M'omplies el cor
m'omplies la ment
m'omplies la vida
i ara em sento sense res...
sense tu
Em sento mort,
sense sort
divagant ni tan sols aquesta nit
quan la foscor em roba l'ànima
ni la lluna gosa acompanyar-me....
cap raig de llum pot travessar la buidor
que m'envolta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada