04 de desembre, 2019

Em deixaré endur....

Em deixaré endur per últim cop com onada. Em deixaré endur com el vent. Sóc l'aigua que vessa en l'oceà eternament i indaga per sempre en el teu cos i la teva ment. Sobre la terra creix el foc entre mirades. Carícies enmig del jardí dels secrets. On tots els elements són aliments per l'ànima. I serem en tot moment amos del nostre amor. I serem en tot moment lliures i a la vegada esclaus de la nostra passió. Lliures en la màxima de les llibertats. Esclaus del màxim honor i lleialtat. Quan la felicitat són detalls eterns que uneixen mirades, cossos i pensaments...Sublim captiveri en la cove ancestral. Excels encanteri en un viatge astral. Som la pols dels estels. Som la llum de tot sol. Som el gir etern del cicle vital. Som la vida perenne més elemental. La mirada innocent de allò més bestial. El somni d'una bèstia punyent de allò més sagrat. Som els mots clavats com punyals. El càntic més bell d'animals celestials. L'orgasme infinit d'un amor d'una sola nit......

Cap comentari: