02 de desembre, 2019

Improvisació Vampírica....(ficció)



Com podria saber que tot plegat seria tan estrany. Que la veritat es perdria per un milió de sentiments? Que el rancor i la venjança serien més grans que tot allò que hagués sentit mai dins meu? Odi era odi? Allò tèrbol dins l'ànima? Que em bullia la sang com cavall salvatge d'un conte d'infants? Sí em corria per la imaginació tot d'actes perniciosos, perillosos i violents. Tot era vermell. El seny de sang que m'amanyagava les venes d'orgull. La crua realitat del foc dins del cor i les brases a cada fum eixint dels queixals. Tots els meus mals, tot el meu enuig. Tot el rebuig de l'ésser més menyspreable del món era jo! Era el diable del meu propi univers quan la meva vida era un infern. Etern sento els brams del dolor de les meves víctimes. Encara sento la olor del desig ardent que embriagava la meva cobdícia. Era aquell foc etern que blasmava la guerra. Era la terra dels bojos assassins de tota raó humana. Era el botxí insolent de totes les malvestats! Era l'odi fet persona. La ràbia inundava els racons de les meves vísceres. No puc deixar de pensar en la negror de la meva ment ni en la sang que ho omplia tot quan em saciava de tu. Vermell de sang, fosca tenebror, blanca resplendor dels ulls buits. Aquella buidor d'aquells anys boirosos. Aquella boira d'aquells anys de buidor. Com podia saber que tornar en sí de l'infern em faria de mi l'ésser tan esquerp i salvatge? Com retornar del món dels dimonis en la realitat de colors que m'oferies? Tu, aquell tu...L'altra ets tu La meva única interlocutora del meu món de tempestes de foc i la realitat. És amor? Amor el que em dónes, tu. Ets tu qui quan el cor em fuig del pit. Oi, que ets tu qui me'l torna a lloc? Cada part del meu cos i ànima és allà on vius.  Sé que has viatjat als inferns amb mi. Que has creuat la porta daurada de la innocència i la bondat i la meva foscor t'ha atrapat. I tu que has sabut salvar el meu cor. I ja mai més seré en l'horror només pel tu amor. El teu amor és el meu honor. El meu orgull. La meva vida. La meva llum. M'has curat tota ferida rajant com aigua beneïda petons a doll. Amor a raig etern que m'has salvat de allò més cruel que era en mi. I ara els teus ulls que valen com el cel em treuen el vel del meu tosc camí. La llum m'omple a cada pas amb tu. 

Gràcies.
T'estimo.

Cap comentari: