29 de novembre, 2019

Aigües tranquiles, ànima ofegada....

Arran de tot allò insondable

confés atònit enmig de la tempesta.
Navego esbojarrat divertint-me
sabedor que tot plegat pot ser un miratge.

Les aigües són tranquiles
però l'esperit m'ofega
i el seny naufraga
si tu no hi ets.

Miro més enllà de la meva pròpia vista
guaito més lluny del meu senderi
cerco ultrapassant fronteres
maleïdes línies del poder!

Et sento allí entre les muses
allí en un cim 
on no hi ha ni bé ni mal
i toques el cel dels meus somnis.

Algun dia arribaré...
allí on ets TU!

Cap comentari: