04 de desembre, 2019

Em deixaré endur....

Em deixaré endur per últim cop com onada. Em deixaré endur com el vent. Sóc l'aigua que vessa en l'oceà eternament i indaga per sempre en el teu cos i la teva ment. Sobre la terra creix el foc entre mirades. Carícies enmig del jardí dels secrets. On tots els elements són aliments per l'ànima. I serem en tot moment amos del nostre amor. I serem en tot moment lliures i a la vegada esclaus de la nostra passió. Lliures en la màxima de les llibertats. Esclaus del màxim honor i lleialtat. Quan la felicitat són detalls eterns que uneixen mirades, cossos i pensaments...Sublim captiveri en la cove ancestral. Excels encanteri en un viatge astral. Som la pols dels estels. Som la llum de tot sol. Som el gir etern del cicle vital. Som la vida perenne més elemental. La mirada innocent de allò més bestial. El somni d'una bèstia punyent de allò més sagrat. Som els mots clavats com punyals. El càntic més bell d'animals celestials. L'orgasme infinit d'un amor d'una sola nit......

02 de desembre, 2019

Improvisació Vampírica....(ficció)



Com podria saber que tot plegat seria tan estrany. Que la veritat es perdria per un milió de sentiments? Que el rancor i la venjança serien més grans que tot allò que hagués sentit mai dins meu? Odi era odi? Allò tèrbol dins l'ànima? Que em bullia la sang com cavall salvatge d'un conte d'infants? Sí em corria per la imaginació tot d'actes perniciosos, perillosos i violents. Tot era vermell. El seny de sang que m'amanyagava les venes d'orgull. La crua realitat del foc dins del cor i les brases a cada fum eixint dels queixals. Tots els meus mals, tot el meu enuig. Tot el rebuig de l'ésser més menyspreable del món era jo! Era el diable del meu propi univers quan la meva vida era un infern. Etern sento els brams del dolor de les meves víctimes. Encara sento la olor del desig ardent que embriagava la meva cobdícia. Era aquell foc etern que blasmava la guerra. Era la terra dels bojos assassins de tota raó humana. Era el botxí insolent de totes les malvestats! Era l'odi fet persona. La ràbia inundava els racons de les meves vísceres. No puc deixar de pensar en la negror de la meva ment ni en la sang que ho omplia tot quan em saciava de tu. Vermell de sang, fosca tenebror, blanca resplendor dels ulls buits. Aquella buidor d'aquells anys boirosos. Aquella boira d'aquells anys de buidor. Com podia saber que tornar en sí de l'infern em faria de mi l'ésser tan esquerp i salvatge? Com retornar del món dels dimonis en la realitat de colors que m'oferies? Tu, aquell tu...L'altra ets tu La meva única interlocutora del meu món de tempestes de foc i la realitat. És amor? Amor el que em dónes, tu. Ets tu qui quan el cor em fuig del pit. Oi, que ets tu qui me'l torna a lloc? Cada part del meu cos i ànima és allà on vius.  Sé que has viatjat als inferns amb mi. Que has creuat la porta daurada de la innocència i la bondat i la meva foscor t'ha atrapat. I tu que has sabut salvar el meu cor. I ja mai més seré en l'horror només pel tu amor. El teu amor és el meu honor. El meu orgull. La meva vida. La meva llum. M'has curat tota ferida rajant com aigua beneïda petons a doll. Amor a raig etern que m'has salvat de allò més cruel que era en mi. I ara els teus ulls que valen com el cel em treuen el vel del meu tosc camí. La llum m'omple a cada pas amb tu. 

Gràcies.
T'estimo.

29 de novembre, 2019

Aigües tranquiles, ànima ofegada....

Arran de tot allò insondable

confés atònit enmig de la tempesta.
Navego esbojarrat divertint-me
sabedor que tot plegat pot ser un miratge.

Les aigües són tranquiles
però l'esperit m'ofega
i el seny naufraga
si tu no hi ets.

Miro més enllà de la meva pròpia vista
guaito més lluny del meu senderi
cerco ultrapassant fronteres
maleïdes línies del poder!

Et sento allí entre les muses
allí en un cim 
on no hi ha ni bé ni mal
i toques el cel dels meus somnis.

Algun dia arribaré...
allí on ets TU!

06 de novembre, 2019

Empatia i objectiu!




L'acceptació del coneixement i de la seva diversitat.

Tan a nivell històric, de genètica de poblacions, lingüístic i polític, sociològic i tecnològic i científic. A nivell total humanístic ajuda a combatre el feixisme, la demagògia i les simplicitats dogmàtiques de tot totalitarisme. I dic acceptació perquè molts cops he comprovat com coses que creia certes i inamovibles en realitat eren incertes i fugisseres. Incertes perquè cal una visió sempre distinta a l'hora de percebre-les. No només actuant diferent s'arriben millor als objectius també cal una revisió constant del punt de vista de l'actor. Per tal de ser al màxim de les seves aptituds empàtic i ferm. Empàtic per educació, respecte i humanitat. Ferm per convicció, energia i profunditat. En certa mesura un lluitador per una causa no pot oblidar en cap moment que en actuar no pot empitjorar els motius pels quals ha començat les seves accions de lluita. Per això repeteixo la empatia amb l'altre ha de ser una finalitat dins la mateixa lluita. O la lluita esdevindrà una venjança i no un camí cap a l'objectiu.
....................................................
Sé que amb aquest text no aixecaré passions. Per això ja hi ha la poètica. No és qüestió de seny ni de castració de la revolta. L'empatia amb l'altre fa la revolta més humana. I el dota d'un sentit humanista. Perquè la lluita per la supervivència de TOTES les llengües, cultures i nacions és de les coses MÉS humanes que hi ha en aquest món.
.............................................
La diversitat en aquest món globalitzat estar amenaçada pels poders estatals i de les multinacionals. Perquè la diversitat és un fre en si mateix a la homogeneïtat que ens fa a tots més proclius a la manipulació i més víctimes del capitalisme alienador i dels estats genocides de les cultures, les llengües i tes cosmovisions i les ideologies polítiques que tan els fa veure perillar l'únic que volen: el poder. La seva única sobirania és la violència i la coacció dels éssers humans.
.............................................
Conclusions: sense empatia la lluita es pot convertir en venjança. La llibertat és un objectiu humà i junt amb la diversitat és la base del progrés!







1

30 de setembre, 2019

A raig fer s'escriu la poesia vera

Hi ha autors mediocres de fàcils poemes! Hi ha autors excelsos de versos complexos Però a tu cap dels dos et farà arribar al zel Si no t'arrenquen d'arrel i et deixen els llavis plens d'aquella mel dels salvatges i els savis!

13 d’agost, 2019

Expressió

23 de juliol, 2019

El camí púrpura...

Euzkadi

10 de juliol, 2019

.....Amb moriré amb ella!

No donaré la vida per una terra donaré la vida per una visió del món. Que pren cos en la matèria i porta el nostre propi nom! I em moriré amb ella,
car no sé estimar ni odiar si no és amb ella. I el meu cor no batega
si no la sent enmig de gent....

02 de juliol, 2019

A partir d'ara desenvoluparé les meves reflexions tweetaires aquí.....


*Llengua
*actualitat
*art i poesia
*coneixement

Péreulàrianament!


Així com seguiré publicant algunes de les meves creacions poètiques i artístiques......


20 de juny, 2019

12 de juny, 2019

Ègida I: punt de partida...

Ègida II : Camí violat cap el sol roig

13 de maig, 2019

La merla i la muntanya

La mar abraça lluna


25 de febrer, 2019

La gran lluna regna quan és la més valenta només ella juga a cuit i amagar amb homes, i dansa la mar mentre udolen els llops l'himne de la nit fugint de la fosca entre els núvols del neguit.
Sou una porra adherida a un cos. Sou odi amb uniforme. Sou escòria que protegeix el poder. Sou la femta mental que que usa el sistema. Porteu un número de traïdoria a l'esquena. I uns ulls vidriosos que no ploren mai. Seguiu ordres que us roben la voluntat? O sou botxins?

23 de gener, 2019

Resto mut

Resto mut i tot quiet. Guaitant la lluna que ara és una aura entre núvols. Resto mut i tot quiet. Sentint la brisa que és l'alè de la mar. Resto mut i tot quiet. La lluna dansa amb la brisa damunt la mar.


22 de gener, 2019

Em dónes

Em dónes les imatges em dónes els mots. Em dónes els paratges em dónes tot un món. Lentament passegen els meus dits per tota tu ressegueixen el camí del teu univers. Poc a poc fem foc de la tendresa. Els sentiments són la fermesa en la pell.

Fem de la dolçor
l'art del nostre temps.

15 de gener, 2019

Enmig del misteri

Res més que la fosca nit per perdre's entre la boira. Allí on fins i tot els falcons són orbs i els endevins ni et perceben. Viuré allà amb tu enmig del misteri per sempre....


11 de gener, 2019

Silencis de buidor.


Hi ha qui contesta amb silencis per no delatar el misteri. Hi ha qui s'enfada per sistema per ser desconeguda per sempre. Els meus missatges resten inútils i estèrils. Tan de misteri és només buidor,

M'enduc de tu

M'enduc de tu allò més perenne. Aquella essència que ho impregna tot de llum, bondat i un etern desig que em vestirà l'ànima per sempre..

03 de gener, 2019