12 d’octubre de 2008

Per les Parets de Montserrat

Sento les paraules per les parets..
mentre parlo amb tu Montserrat..
Escolto...els rius..

.que llisquen de les muntanyes.
Són torrents vigorosos Montserrat era muntanya de mar
Com s'enlairen com un cor que busca el seu lloc.
El seu lloc és un cos.
El cos d'un persona sense anima..

Un ànima que busca un home..
. Un home que busca...
un cor... un cor que estima i

estimant existeix...
estimant és persona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la