27 d’octubre, 2008

El Temps de les Estrelles

Sempre et pots perdre mirant les estrelles...
. sempre les estrelles es poden perdre pel cel mirant-vos les cares...
com s'il·lumina tot a cada segon fugaç.....


fugaç esperones...segons...minuts i hores....
a passos que salten entre les pells que bressolen
mirades a la lluna


El temps discorre entre cares enlluernades
torna tot a l'estat natural a cor pres de sentiment ple....


Sempre et pots perdre mirant les estrelles
elles es poden perdre en els clotets del teu somriure
fent la lluneta de la mirada...
l'ullet encisador que ompli l'anima....

fugaç esperones segons minuts i hores
a passos que mouen entre la carn que gronxen
els ulls cecs cap el sol....

12 d’octubre, 2008

Per les Parets de Montserrat

Sento les paraules per les parets..
mentre parlo amb tu Montserrat..
Escolto...els rius..

.que llisquen de les muntanyes.
Són torrents vigorosos Montserrat era muntanya de mar
Com s'enlairen com un cor que busca el seu lloc.
El seu lloc és un cos.
El cos d'un persona sense anima..

Un ànima que busca un home..
. Un home que busca...
un cor... un cor que estima i

estimant existeix...
estimant és persona.

11 d’octubre, 2008