23 d’agost de 2008

Neurones atabalades

Neurones atabalades
quan ressonen els timbals
per sempre entre les nostàlgies
de tots els animals.

Retornen les mentides dels humans.
Arraulits al so de la música inacabable
d'una natura al voltant arremet insalvable.
Et miro als ulls i ets més indòmita que mai.

Estrelles brillants al cel.
Estirats i abraçats.
Neurones atabalades
quan ressonen tots els meus mals.

Que vindràs tu a curar-mels ?
o l'amor ho farà tot més gros?
Et miro als ulls i ets salvatge.
Contemplo els teus llavis i em somrius.

Cossos emetent per tots cantons roents com
ferro deixant caure l'escòria als peus del dimoni
i l'argent i l'or l'amor i el desig al front dels Déus........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la