4 d’agost de 2008

Bocins d'aire i paraules perdudes

Enrevessat de robins
entortolligats al coll
talment com fragments de cor
q m'esquincen l'ànima....


T'escric de nou
sé que no em llegiràs
que les paraules meves
ja mai més són teves....


Sento com onades
en els rius dels teus horitzons
sento les petjades
en les vivències
dels nostres universos i móns!!
però què tenim???
què ens en queda ara??
res ???
un simple albir del passat?


T'escric de nou sé que no em llegiràs
però mai jo deixo romandre la porta tancada
així que espero q els robins
llisquin pel teu cor
i les meves paraules
de nou pel teu cor.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la