25 d’agost de 2008

El Llop té el cau a la Lluna...

Udols en la llunyania
quan els tambors no paren
en la selva verda
i esclaten
els sentits
pel teu cos nu.

Et parlen els teus llavis
per la mel de la lluna
i la sal de la meva mirada
mentre escoltes
els batecs
d'un cor meu
a llambregades...

Un cau caòtic
de llop solitari.

Un llac on si reflecteix
la lluna cada nit....

És com si dormissin
plegats en la distancia

La nit els uneix per sempre més
Com un primer i últim amor....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la