29 de juny, 2008

figures de fang i aurores de plata




Figures de fang
que dansen en l'horitzó
paraules que es gronxen
sobre els metalls
amb esquelet d'acer
em parlen sense por
l'aigua i la terra en desfermen
la força

Esmolada ensenya
davant dels meus ulls
brilla l'estel del teu somriure encisador
rodó, inquiet i nerviós per què bulls
pel foc i el vent que et desvetllen el seny

Figures de fang que dansen en l'horitzó
una parella de Déus:
es balancegen
entre la sang i la carn
la ferida i el dolor
sobre les aurores de plata
dels teus ulls glaucs....


(No em trobo
avui no em trobo
paraules?
quines paraules?
no les trobo)


Un full en blanc ple de llacets d'idees
idees caragolades amb confetis de colors
colors amunt i avall
però jo sóc gris
com la boira
i em desfaig amb el vent
però no estic en venda....

La cendra m'envolta
sóc cec
un full en blanc
una mirada fosca
una vida grisa
ON sóc?

Un full en blanc ple de llacets d'idees
idees a palpentes per un cor inert
inèrcia en el temps i l'espai
no tinc esglai ni esma
sóc gris perdut
i no sé on estic mai....
qui SÓC?

Maragdes



Maragdes entaforades pels mitjons
bocins d'or de plata i bronze
entre la llengua i les dents...

Pell picada per la pedra
cops de martell i de foc

Maragdes entaforades pels mitjons
ceptres dels Déus
estigmes per les teves mans

Pell picada per la pedra
cops de martell i de foc.

Maragdes entaforades pels mitjons
il·lusions que sobrepassen el destí
bocins d'amor entre la llengua i les dents...



S'ha enfonsat l'últim alè.

S'ha enfondrat el rastre entre les fulles
i les empremtes marcades pels calaixos.

S'han acabat els reptes i els projectes
ja camines en el buit de la meva memòria.

S'ha esfondrat el rastre i les empremtes
subtils pinzellades sobre la pell cremada
tots els colors, olors acompanyen el dolor

Desaparició sota l'aigua evaporat pel foc
sota la terra en l'últim alè .................

Sents l'aigua com cau...

s
Sents l'aigua com cau entre les roques?
escoltes les passes dels isards rere les ombres
escampes els batecs de cor a llambregades

Un ocell daurat vola voltant damunt teu
com aura santa de persona en pecat


gotes que es gronxen per la pell
la teva pell bruna a la serena
embriac em sento
de gaudir més moments amb tu

Sents l'aigua com cau entre les roques?
escoltes les carícies d'ara i de sempre
com llisquen salten i fan gresca
en el nostre plaer....

gotes que es gronxen per la teva pell bruna
en la fosca em sento serè
fins i tot en l'ebrietat del teu cor

Gerard Péreulària



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

Com queient en la fresca

C  
om queient sense pensar
fulles en ment i sense punt
cremo la cera sobre el meu
cos per què agafi les formes
dels teus gestos..escric
en plata i penso en l'or que en tu
es rescata a poc a poc..
Sota un roc hi ha l'anarquia
li dóna nom al més enllà esperem
la pluja fina que refresqui aquest món...

Gerard Péreulària



Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger

Volant entre els ulls

C
Com si mai

hagués volat pels teus ulls
el vol d'ocell del desig
enmig de carícies
trenques les cobdícies del món.

On falti la paraula allí hi ets tu..

Com si mai hagués volat pels teus ulls
el recel ni l'enveja ni cap mal...

Sé que m'equivoco
i que l'endemà pel matí em cruspiràs
com totes les nimfes
en realitat fures en ple
camí d'un home

perdut
en tu
i en
NO RES