14 d’octubre de 2007

RITME


El ritme em dóna el que vull
cada pas com s'enfila

més enllà.
Quan es perdi amb la paraula besada en la boca d'un marí.
Surrealista enigma.
Solitari vagabund que ronda pel cementiri dels poetes.
Estrets cervells dels polítics
corruptes i bruts com la tinya.
El ritme em dóna el que vull sentir: la llibertat del teu verí.
Quan es perdi amb la paraula besada en la boca d'un marí. Colorista estigma.
Solitari Vagabund que afronta la guerra
dels ascetes
abruptes com esputs del dimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la