3 de febrer de 2007

Escorredís camina sempre en el seu cau....



Escorredís camina enfangat mirant-se el melic exclama

On m'he fotut?

Va corrent amb la mel als llavis d'haver vesat l'amor al pubis

ella li ha dit adéu....


Feliç de sé feliç sens més...

córrer sota la pluja

la terra i l'aigua

sense por d'ensopegar amb els seus peus


Té els xiuxiuejos d'ella al cap

i les carícies... com esparadraps per ferides

com gamuses per fer lluir la plata....


Tardarà temps a oblidar-la

si és q no decideix raure sempre en el seu cau...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la