22 d’agost de 2006

La LLANÇA CLAVADA

si


Caminem errant per deserts.
Desertem
d'ambicions.
Mengem dels sentiments.
Omplim de
el cor de llum.
Buidem la fera de foscor.
Els
monstres caminen quan els humans corren menjant dels seus fems.
Tot se'n va per dreceres
estranyes per no endinsar-se per racons casolans.
Els
espants en hores solitàries.
Clavar la llança al terra.
Fer la pau amb els inferns...
Per sempre la pau em parlarà dels teus petons....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la